Tenen raó, però... a vegades és
tan pesat escoltar. A classe moltes vegades ens han de cridar l’atenció perquè
està parlant el mestre o algun company i sembla que a molts no els interessi el
que estan dient.
-Tu m’estàs sentint, però no m’escoltes. Si escoltes has de mirar cap a
la persona que parla, tenir una actitud tranquil·la i demostrar d’alguna manera
que segueixes el fil del que s’està dient.
I és veritat. Quan vols escoltar de veritat és això el que fas: mirar,
callar i procurar entendre.
Moltes vegades, però, estem cansats o distrets i ens costa molt
escoltar.
La pregària no només és demanar i donar gràcies al Senyor, també és
escoltar-lo i sentir-lo, procurant entendre el que ens demana o ens ofereix.
Senyor, t’escolto. Tots els meus sentits estan tranquils, estic quiet i
em sento en pau.
Què vols de mi? Què vols que canviï? Què puc fer millor?
Dins del meu cor sento les teves paraules i la força que m’ha d’ajudar a
ser cada vegada millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada