Saps què va dir? Doncs, molt senzill, que cal
aprendre a escoltar i que Déu també escolta.
Si proclamem la Paraula de Déu, si la llegim a casa, si intentem
desxifrar-ne el sentit i considerar la seva doctrina, si fem grups sobre la Bíblia i, al final, no
escoltem.... quin fracàs !!
Deia el bisbe que molts dels problemes de la nostra
societat, de les famílies, de les empreses, del món social i polític són deguts
a que la gent no escolta. Amb prou feines hom ha començat a parlar ja ens
sembla que sabem el que vol dir, ja el cataloguem.... no escoltem, no acollim,
anem a la nostra, tenim un soroll intern massa fort per acceptar el que ens
diuen ni que sigui per uns moments, i donar, així, amable entrada a l’opinió,
als sentiments, al clam dels altres. Aquesta nostra cultura és la del tot
soroll i poca escolta.
I quan preguem parlem massa, llegim massa, recitem
massa, repetim massa, pensem massa, demanem massa.....i escoltem poc, acollim
poc, ens obrim poc. Llàstima !!
Déu intenta donar-se. A vegades de manera directa,
altres mitjançant la Paraula ,
altres a través d’allò que passa: les persones, les opressions, les joies i els
dolors, els conflictes, la bellesa i l’acció de gràcies. Quasi tot ens rellisca
perquè som d’una cultura d’escoltar poc,
i preguem en el marc de la nostra cultura.
Parla, Senyor, que et teu servent escolta. Només Tu
tens paraules de vida eterna. Ajuda’m a situar-me en aquella sintonia de la
teva comunicació, La Paraula ,
el cor, el desig, els germans, el món.. en silenci interior, buidor activa, per
escolar-te. Com deia algú fa molt temps:
“Olvido
de lo creado.
Memoria
del creador.
Atención a lo interior
y estarse amando al amado.”
Jesús
Renau sj.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada