Translate

diumenge, 22 de juliol de 2012

DESINTERÈS


Diem que algú actua interessadament quan les seves accions sempre van encaminades cap a un benefici personal. És en aquest sentit que hem de ser desinteressats. Actuar desinteressadament és donar sense esperar res a canvi, es convidar sense esperar ser convidat, és somriure sense esperar que et somriguin, és estimar sense esperar una reciprocitat. Una persona desinteressada és lliure perquè les seves accions no tenen cap dependència. Quan caminem nosaltres ho fem desinteressadament?

CAPACITAT DE COMPARTIR

Aquesta és una de les moltes anècdotes que la mare Teresa de Calcuta explicava sobre les experiències viscudes entre la gent més pobra: “Un dia vam saber que una família hindú amb vuit fills no tenia res per menjar. Vaig agafar una mica d’arròs i vaig anar ràpidament a portar-los-el. Vaig poder veure la cara dels nens petits, amb els ulls brillants a causa de la fam. I vaig veure també -i em vaig estranyar- com la mare, quan jo li havia donat l’arròs, el va dividir en dues parts, va agafar-ne una i va sortir de casa. A la tornada li vaig preguntar: ‘¿On has anat? ¿Què has fet?’ I em va contestar: ‘També ells tenen gana’. Efectivament; molt a prop de casa seva vivia una família musulmana amb el mateix nombre de fills. I la mare sabia que ells tampoc no tenien res per menjar. I això em va commoure: ella ho sabia, pensava també en els altres, a pesar de les dificultats que tenia a casa seva. I vaig veure aquells nens feliços, encara que només els havia tocat la meitat de l’arròs; es descobria en ells l’alegria de compartir..”
A vegades, quan més tenim, més ens costa veure les necessitats dels altres. ¡No hi tanquem els ulls!

PREGÀRIA DE JESÚS A GETSEMANÍ

Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als deixebles: -Seieu aquí mentre jo prego. Va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, i començà a sentir esglai i abatiment, i els digué: -Sento a l'ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu. S'avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s'allunyés d'ell aquella hora. Deia: -Abba , Pare, tot t'és possible; aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci el que jo vull, sinó el que tu vols. (M 14, 32-36)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada