CONFIO EN DÉU

avui a l’escola, a l’hora del pati, he vist un grup dels grans que estaven parlant molt animats, alçant la veu i prenent-se la paraula l’un a l’altre. Jo, que sóc xafardera de mena, m’he apropat per escoltar el que deien. M’agrada espiar-los, però sempre em fan fora.  Avui ni se n’han adonat,  de tan concentrats com estaven en la conversa i he pogut escoltar una estoneta.

Sembla ser que a classe de Religió han parlat de Déu. De Déu PARE-MARE. Alguns d’ells no acaben de saber si creuen en Déu i preguntaven als altres si ells hi creien i perquè. 

La Susanna, que és molt llesta i simpàtica, els ha donat una explicació que jo he entès molt bé. Quan he arribat a casa he escrit al meu diari el que recordava i entenia:

“CONFIO en Déu. Sé que Ell està sempre a prop meu. No el veig, però el descobreixo en les coses bones que passen al meu voltant i en les persones que estimo. En el sol i la pluja, en les flors i el mar. Déu  és com un PARE, com una MARE que es preocupa per nosaltres i ens acompanya sempre. Sé que Déu ho pot tot si jo el tinc present i prego.”

Jesús, quan parlo amb Tu sento que Déu està molt a prop meu. Gràcies per ajudar-me a fer el camí cap a Déu.