Translate

diumenge, 22 de juliol de 2012

CAMÍ - 1


En el món en què vivim, on fàcilment viatgem d’un lloc a l’altre, sovint anem per la vida com quan anem en cotxe de vacances o de cap de setmana, seguint una carretera llarga, llarga, i només pensem en quan arribarem, que farem, com ens ho trobarem, que hi haurà ....i voldríem poder anar més ràpid, i no ens fixem que mentre anem fent camí podríem anar gaudint d’aquell arbre, d’aquell ocell, d’aquell bosc, d’aquell camp ... Sí, és un camí que coneixem molt bé, el fem sovint, per això no mirem el paisatge, precisament perquè el coneixem hauríem de fixar-nos-hi més per conèixer-lo encara més i millor. En tot camí és important arribar, però no és la fita definitiva, recordem aquell vers “caminante no hay camino, se hace camino al andar”. El camí també és important.

FENT CAMÍ

Fent camí per la vida
em tocarà menjar la pols,
ficar-me al mig del fang
com ho han fet molts,
compartir el poc aliment
que porto al meu sarró,
tant si m'omple la joia
com si em buida la tristor.
Vindran dies d'angoixa,
vindran dies d’il·lusió,
com la terra és incerta
així sóc jo,
dubtaré del compromís
i a voltes diré no,
o em mancarà quan calgui,
decisió.
Però lluny a l'horitzó
ja lliure de l'engany
veuré milers com jo
que van vencent la por.
Alleugeriré el pas
duent amb mi el sarró
i avivaré amb el cant
el pas dels meus companys.
Amb la llum resplendent
la força del vent
m'empeny endavant.
Són els homes que van vencent la por.
Es la joia i l'esperit
la força i el crit
que em guia endavant.
Tan lleuger
com el pas dels meus companys.
Endavant!
Esquirols.Ll: Joan Vilamala M: Joan Crosas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada