Quantes paraules, paraules...
Tantes paraules, per què ens serveixen?
Veritablement, pensem!...
Quantes vegades ens suportem,
generalment no ens estimem,
ens limitem a fer el més senzill.
Suportar-nos mútuament,
que senzill és,
no aguantar les manies de l’altre,
no intentar ajudar-lo en els seus mancaments.
Quantes vegades deixem de banda
el nen que no ens va bé.
Senyor, et voldríem demanar
que fossin nostres les vostres paraules i les vostres accions,
i que cada vegada que ens trobem amb un altre,
cada cop que tinguem un company al nostre costat
sapiguem, en lloc de suportar-nos,
estimar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada