Translate

diumenge, 22 de juliol de 2012

AMOR - QUAN SOMRIUS

QUAN SOMRIUS

Ara que la nit s'ha fet més llarga
Ara que les fulles ballen danses al racó
Ara que els carrers estan de festa
Avui que la fred du tants records.

Ara que sobren les paraules
Ara que el vent bufa tant fort
Avui que no em fa falta veure't, ni tan sols parlar
Per saber que estàs al meu costat

És Nadal al meu cor
Quan somrius content de veure'm
Quan la nit es fa més freda
Quan t'abraces al meu cos
I les llums de colors
M’il·luminen nit i dia
Les encens amb el somriure
Quan em parles amb el cor.

És el buit que deixes quan t'aixeques
És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú
Són petits detalls tot el que em queda
Com queda al jersei un cabell llarg.
Vas dir que mai més tornaries
El temps pacient ha anar passant
Qui havia de dir que avui estaries esperant
Que ens trobéssim junts al teu costat.

És Nadal al teu cor
Quan somric content de veure't
Quan la nit es fa més neta
Quan m'abraço al teu cos.
I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encén el teu somriure
Quan et parlo amb el cor.

Cançó col·lectiva de Nadal amb Pemi Fortuny, Lax'n'busto, Miqui Puig, Adrià Puntí, Gossos, Josep Thió, Jofre Bardagí, Jordi Planagumà, Van de kul, Cris Juanico, David Rossell, Joan Reig, Toni Xuclà.

Avui en dia ja no reconeixem que és Nadal perquè veiem arreu pessebres, o persones que parlen de l’advent com el camí de preparació pel Nadal. Ens donem conte de què arriba el Nadal perquè els dies es fan més curts, perquè fa més fred i sobretot perquè els carrers s’omplen de llum, com si la llum del nostre cor necessites ser re-il·luminada per donar-se conte de què ve el Nadal. I és en questa època de més fred que a un li agrada més estar a casa, calentó, tots junts, no cal dir res, només sentir l’amor que ens tenim, sense dir res, sense fer res, només “escoltant-lo”.
El Nadal és una època d’estar a casa, amb la família, de parlar, cantar nadales al pessebre, menjar carn d’olla i canalons fer cagar el tió, riure, fer festa, ser feliços fent feliç a la família, és a dir, estimant-nos. Que trist que és quan a casa teva, quan al teu cor, no hi ha ningú amb qui compartir el Nadal. No hi ha ningú a qui estimar.
I és ben bé igual que vagin passant els anys, i que ens anem fent grans i anem canviant, Ell sempre torna a néixer pe nosaltres i torna a demanar-nos que ens estimem tant com Ell ens estima. Que sempre podrem ser feliços si estem amb algú, i Ell sempre hi és i hi serà. Hem de deixar brillar el nostre cor, hem de deixar que ens estimin i hem d’estimar, perquè sinó no sorgirà ni l’amor ni la felicitat.

Mt 5,14-16
“Vosaltres sou la llum del món. No es pot amagar un poble posat dalt d'una muntanya, 15 i ningú no encén una llàntia per posar-la sota una mesura, sinó en el portallànties, perquè faci llum a tots els qui són a la casa. 16 Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.”
Germans Barbet Salvà

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada